Dessiner accompagne mes journées. Gribouillages, esquisses, études… Parfois le dessin est juste une façon de construire un projet, souvent il s’agit d’un travail abouti.
Com una semblança familiar



Aquarel.lai grafit/paper 100%cotò
En aquest estudi, intento explorar tant els vincles com l’empremta genètica marcada per la complexitat de la Família i del que comporta en les relacions i en les semblances genètiques.
La Carla, filla del meu germà, l’Aina, filla de la meva germana i la Valentina, la meva filla.
Les 3 cosines guarden una forta semblança amb els seus progenitors, que sòn els meus germans, He dibuixat els retrats a partir de fotografies i a mà alçada, i ha estat curiós veure els meus germans en el procés del dibuix de les seves filles.
La infància és allò que marcarà la nostra vida adulta, les relacions i l’educació, l’aprenentatge i el que som o el com som.
Els meus germans i jo som els resultat d’una suma de factors complexes que ens han dotat d’una gran intel.ligència emocional per tal de fer dels nostres fills, éssers lliures de les nostres ancles, Però la semblança genètica és quelcom en el que difícilment es pot intervenir. sense parlar de la imitació del gest que porta aquesta reflexió cap a un estudi molt més personal.
Aquest triptic és el punt de partida d’un treball íntim i complexe que girarà entorn d’aquesta reflexió… la semblança i la complexitat de la Família i els seus vincles.
Les 6 âges de la Femme






Lorsque l’enfant paraît ou La Naissance Heureuse

“Lorsque l’enfant paraît, le cercle de famille
Applaudit à grands cris ; son doux regard qui brille
Fait briller tous les yeux,
Et les plus tristes fronts, les plus souillés peut-être,
Se dérident soudain à voir l’enfant paraître,
Innocent et joyeux.” Victor Hugo
La douce enfance

La douce enfance
“Il est si beau, l’enfant, avec son doux sourire,
Sa douce bonne foi, sa voix qui veut tout dire,
Ses pleurs vite apaisés,
Laissant errer sa vue étonnée et ravie,
Offrant de toutes parts sa jeune âme à la vie
Et sa bouche aux baisers !”
Victor Hugo
L’adolescence qui pique

« Elle avait cette grâce fugitive de l’allure qui marque la plus délicate des transitions, l’adolescence, les deux crépuscules mêlés, le commencement d’une femme dans la fin d’un enfant » (Victor Hugo, Les travailleurs de la mer).
Postal Autea
Per Nadal del 2018. vaig col.laborar amb Autea, Associaciò d’Afectats d’Autisme d’Andorra amb la ediciò d’una postal de Nadal. La Ester Fenoll va cedir un dels seus poemes:

«
Repasso amb pinzells de colors blau
Paraules escrites amb destins diferents,
I m’enyoro d’estones que no tindré,
Diluïda en silencis més eloqüents
Que paraules.
Sabent... tot el que passa.
Ester Fenoll
El Cisne que No Sabía Cantar
Fa un temps, vaig fer la portada i les il·lustracions del llibre de relats del meu bon amic Richard Imbernon, El Cisne que no sabía cantar. Les vaig fer en grafit aquarel.lable.








Les Dessins d’une Vie
En parallèle à ma formation en arts-plastiques, j’ai fait des études d’infirmière, et lors de ma formation, ce qui m’a le plus fasciné, c’est l’étude anatomique. En 2005, j’ai fait un séjour dans la ville de New-York, j’ai eu l’occasion de visiter l’exposition itinérante: Bodies. Une exposition où le corps humain est décortiqué et montré sans pudeur, un coeur malade d’infarctus, un poumon noir d’un fumeur… et je me suis demandé, comment il serait représenté un coeur malade d’amour? des poumons malade de chagrin? C’est alors, avec l’aide de mes livres d’étude anatomique du corps humain, que j’ai commencé mon projet de Dessins d’une Vie, en 2008.
















